Wednesday, May 31, 2006

Un estatuto de políticos y para políticos // Un estatut de polítics i per a politics


Todas las encuestas indican que la ciudadanía permanece muy ajena al tema del estatuto. Que ni remotamente era una prioridad en la misma medida que lo viene siendo para los políticos. La simple lectura del estatuto deja bien a las claras que es un instrumento diseñado por políticos y para políticos. Las inacabables relaciones de competencias y las constantes referencias al control y a la planificación evidencian que es el estatuto ideal para crear un país de políticos y funcionarios.

Cataluña es un país pequeño. Muy pequeño. ¿Queremos que sea un país burocratizado al límite, intervenido hasta la obsesión, una especie de juego de sociedad virtual en manos de los políticos que controlarán todos los resortes de la sociedad?

Si comparten nuestras inquietudes, les pedimos que difundan estos textos allí donde puedan ser efectivos.

Pueden enviar sus opiniones a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gracias por su paciencia y colaboración.

Tan solo les proponemos unos minutos de reflexión.




Totes les enquestes indiquen que la ciutadania se sent molt aliena al tema de l’estatut. Que ni remotament n’era una prioritat en la mateixa mida que ho és pels politics. La simple lectura de l’estatut deixa ben clar que és un instrument dissenyat per politics per a politics. Les inacabables relacions de competències i les constants referències al control i a la planificació evidencien que és l’estatut ideal per tal de crear un païs de politics i funcionaris.

Catalunya és un païs petit. Molt petit. Volem que sigui un païs burocratitzat al límit, intervingut fins a l’obsessió, una mena de joc en mans dels politics que controlaran tots els resorts de la societat?

Si compartiu les nostres inquietuts, difoneu aquests textos allà on puguin ser efectius.

Podeu enviar les vostres opinions a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gràcies per la vostra paciència i col•laboració.

Us proposem només uns minuts de reflexió.

Sunday, May 28, 2006

¿Crea este estatuto desigualdades?//Crea desigualtats aquest estatut?


Sin duda, sí. Todo el Título I está consagrado a los derechos y los deberes de los ciudadanos de Cataluña. ¿Es necesario? ¿No tienen los ciudadanos catalanes reconocidos sus derechos en la constitución española, como ciudadanos españoles que también son? Por supuesto. Luego solo caben dos opciones: o este Título es totalmente innecesario, o está estableciendo derechos y deberes distintos para los ciudadanos de un territorio de España. Con lo cual, inevitablemente y por pura lógica, crea desigualdades. No entremos ahora en si para bien o para mal: desigualdades en todo caso, al establecer para los ciudadanos españoles de Cataluña derechos y deberes diferentes a los de los ciudadanos españoles de, por ejemplo, Galicia.

¿Qué ocurre entonces con el principio constitucional de igualdad entre todos los ciudadanos de España, recogido en el artículo 14 de la constitución: "los españoles son iguales ante la ley..."? Hay derechos y obligaciones que solo los catalanes tendremos. Quizá nos beneficiaremos de ello, o quizá no, pero en todo caso eso no es igualdad.

Si comparten nuestras inquietudes, les pedimos que difundan estos textos allí donde puedan ser efectivos.

Pueden enviar sus opiniones a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gracias por su paciencia y colaboración.

Tan solo les proponemos unos minutos de reflexión.





Amb tota rotunditat, sí. Tot el Títol I està consagrat als drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. És necessari ? No tenen els ciutadans catalans reconeguts els seus drets a la constitució espanyola, com a ciutadans espanyols què també són? Ben segur. Així dons, només hi caben dues opcions: o aquest Títol és absolutament innecessari, o està establint drets i obligacions diferents pels ciutadans d'un territori d'Espanya. La qual cosa, evidentment i per simple lógica, genera desigualtats. No entrem ara a valorar si positives o negatives: desigualtats en tot cas, en establir per als ciutadans espanyols de Catalunya drets i deures diferents als dels ciutadans espanyols de Galícia, per exemple.

Què passa aleshores amb el principi constitucional d'igualtat entre tots els ciutadans d'Espanya, recollit a l'article 14 de la constitució: "els espanyols són iguals davant la llei..."? Hi han drets i obligacions què només els catalans tindrem. Potser ens hi beneficiarem, o potser no, però en tot cas aixó no és igualtat.

Si compartiu les nostres inquietuts, difoneu aquests textos allà on puguin ser efectius.

Podeu enviar les vostres opinions a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gràcies per la vostra paciència i col•laboració.

Us proposem només uns minuts de reflexió.

Wednesday, May 24, 2006

¿Necesita Cataluña más competencias? //Necessita Catalunya més competències?

Aceptar la necesidad de un nuevo estatuto con más y mayores competencias implica dar por buena de entrada la premisa básica de cualquier nacionalista: Cataluña siempre ha de avanzar hacia mayores cotas de autogobierno. Pretensión legítima, sin duda, pero ¿estamos de acuerdo la mayoría de catalanes en ello? Para responder la cuestión hemos de hacernos previamente otra pregunta: ¿cuál es el final de este proceso? Es evidente que el mayor autogobierno posible lo da la plena soberanía, la independencia. Los nacionalistas han dicho explícitamente que no renuncian a ella, y que este estatuto es simplemente un paso más en un camino que desembocará más pronto que tarde en la existencia de un estado catalán independiente.

Si ello es así, la pregunta es: ¿queremos los catalanes la independencia de España? ¿Sería positiva para Cataluña y para España? Para quienes se respondan con un rotundo sí, no hay duda: este estatuto es un avance en la buena dirección. Para quienes sin embargo no lo tengan tan claro, o se respondan directamente que no, la siguiente pregunta sería: ¿por qué votar a favor de un estatuto que allana el camino hacia la independencia de Cataluña, si no deseamos ese final?

Si comparten nuestras inquietudes, les pedimos que difundan estos textos allí donde puedan ser efectivos.

Gracias por su paciencia y colaboración.

Tan solo les proponemos unos minutos de reflexión.




Acceptar la necessitat d’un nou estatut amb més i més àmplies competències implica donar per bona sense discussió la premisa bàsica de qualsevol nacionalista: Catalunya sempre ha d’avançar cap a majors cotes d’autogovern. Pretensió legítima, sense dubte, però estem d’acord la majoria de catalans amb aixó? Per respondre aquesta qüestió hem de fer-nos previament una altra pregunta: quin és el final d’aquest procès? És evident que el més alt grau d’autogovern posible el dóna la plena sobirania, l’independència. Els nacionalistes han dit explícitament que no hi renuncïen, i que aquest estatut és simplement un pas més en un camí que desembocarà tard o d’hora en l’existència d’un estat català independent.

Si és així, la pregunta és: volem els catalans l’independència d’Espanya? Seria positiva per Catalunya i per Espanya? Pels qui responguin amb un sí rotund, no hi ha dubte: aquest estatut és un avenç en la bona direcció. Tanmateix, pels que no ho tinguin tan clar o fins i tot responguin directament que no, la següent pregunta seria: perquè votar a favor d’un estatut que fà més planer el camí cap a l’independència de Catalunya, si no desitjem aquest final?

Si compartiu les nostres inquietuts, difoneu aquests textos allà on puguin ser efectius.

Podeu enviar les vostres opinions a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gràcies per la vostra paciència i col•laboració.

Us proposem només uns minuts de reflexió.

Monday, May 22, 2006

¿Se rompe España con este estatuto?//Es trenca Espanya amb quest Estatut?


No, sin duda que dicho así, no. No es una proclamación de independencia. De hecho, se nos dice incluso desde el gobierno de España que es un texto que hará una España más unida. Bien, admitimos que el siguiente ejemplo no es un argumento muy científico, pero sí ilustrativo: en el estatuto aparece nueve veces la palabra España, y otras doce sus derivados. Cataluña o catalán figura unas 460 veces, y el término Generalitat nada menos que en 530 ocasiones. La proporción no parece muy equitativa para un texto que se pretende cohesionador e integrador. Para que se hagan una idea, España o español aparece unas 70 veces en la constitución.

En cualquier caso, el nuevo estatuto atribuye a la Generalitat multitud de competencias que son propias de un auténtico estado independiente. Este estatuto es como un ensayo general de una constitución. Pone en manos de los nacionalistas todos los elementos para que, en un plazo no muy largo, puedan plantear efectivamente la ruptura de España. ¿Queremos poner esos instrumentos en manos de gente como Carod, Puigcercós, Bargalló o Xavier Vendrell?

Si comparten nuestras inquietudes, les pedimos que difundan estos textos allí donde puedan ser efectivos.

Pueden enviar sus opiniones a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gracias por su paciencia y colaboración.

Tan solo les proponemos unos minutos de reflexión.




No, evidentment que, dit així, no. No és una proclamació d'independència. De fet, s'ens diu, fins i tot des del govern d'Espanya, què és un text què farà una Espanya més unida. Bé, admetem que el següent exemple no és un argument gaire científic, però si il lustratiu : a l'estatut apareix nou vegades la paraula Espanya, i dotze més els seus derivats. Catalunya o català figura unes 460 vegades, i el terme Generalitat ni més ni menys qu'en 530 ocasions. La proporció no sembla molt equitativa per un text que vol ser cohessionador i integrador. Per que es facin una idea, Espanya o espanyol surt unes 70 vegades a la constitució espanyola.

En qualsevol cas, el nou estatut atribueix a la Generalitat gran nombre de competències que són pròpies d'un autèntic estat independent. Aquest estatut és como un assaig general d'una constitució. Posa a les mans dels nacionalistestots els elements adients per tal de que, en un termini no gaire llunyà, puguin plantejar efectivament la ruptura d'Espanya. Volem posar aquests instruments en mans de gent com en Carod, en Puigcercós, en Bargalló o en Xavier Vendrell ?

Si compartiu les nostres inquietuts, difoneu aquests textos allà on puguin ser efectius.

Podeu enviar les vostres opinions a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gràcies per la vostra paciència i col•laboració.

Us proposem només uns minuts de reflexió.

Wednesday, May 17, 2006

¿Es excesivamente intervencionista el nuevo estatut?//És excessivament intervensionista el nou estatut?



Pues depende del gusto de cada cual, pero hay unos cuantos datos objetivos, puramente anecdóticos si se quiere, pero que ahí van para que cada uno saque sus conclusiones:

  • En el estatut aparecen 178 veces las palabras planificación, control o regulación, o sus derivadas.

  • En cambio, aparece 13 veces la palabra libertad o libertades.

  • La palabra Generalitat aparece 530 veces. En la constitución, Estado (que viene a ser su equivalente) lo hace 90 veces.
  • Como se ha dicho, consta de 223 artículos, más las disposiciones transitorias, finales y adicionales. La constitución española tiene 176, y se supone que regula los fundamentos de un Estado de 40 millones de habitantes con 17 comunidades y una cincuentena de provincias. El estatuto regula simplemente las competencias de una comunidad autónoma de 6 millones de personas. Difícil será que no sea intervencionista con tanto articulado.


¿De verdad necesitamos tanta regulación, sobre todo en un texto que, en realidad, debería ser tan solo el marco jurídico general de la comunidad? ¿Queremos los catalanes que nuestras vidas estén tan planificadas, reguladas y controladas por el poder político?

Si comparten nuestras inquietudes, les pedimos que difundan estos textos allí donde puedan ser efectivos. También podríamos enviarlos a las direcciones de correo que nos pudieran facilitar.

Pueden enviar sus opiniones a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gracias por su paciencia y colaboración.

Tan solo les proponemos unos minutos de reflexión
.




És excessivament intervensionista el nou estatut?

Dependrà del gust de cadascú, però n'hi ha unes quantes dades objectives, purament anecdòtiques si voleu, que relacionem per que cadascú tregui les seves conclusions:

  • A l'estatut apareixen 178 vegades les paraules planificació, control o regulació, o les seves derivades.

  • En canvi, apareix 13 vegades la paraula llibertat o llibertats.

  • La paraula Generalitat surt 530 vegades. A la constitució espanyola, Estat (què ve a ser el seu equivalent) ho fa 90 vegades.

  • Com s'ha dit, consta de 223 articles, més les disposicions transitòries, finals i addicionals. La constitució espanyola en té 176, i es suposa que regula els fonaments d'un estat amb 40 milions d'habitants, 17 comunitats i una cinqüentena de províncies. L'estatut regula simplement les competències d'una comunitat autònoma de 6 milions de persones. Serà difícil què amb tants articles no resulti intervencionista...


Realment necessitem tanta regulació, sobre tot en un text que, en realitat, hauria de ser únicament el marc jurídic general de la comunitat? Volem els catalans veure les nostres vides tan planificades, regulades i controlades pel poder politic?


Si compartiu les nostres inquietuts, difoneu aquests textos allà on puguin ser efectius.

Si pel contrari no els desitjeu rebre, si us plau envieu-nos un mail sense text a la següent adreça: no_la_quiero_recibir@yahoo.es.

Podeu enviar les vostres opinions a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gràcies per la vostra paciència i col•laboració.

Us proposem només uns minuts de reflexió.

Saturday, May 13, 2006

Más sobre balanzas fiscales//Més sobre balances fiscals



Cataluña aporta a las arcas del Estado mucho más de lo que recibe, se nos dice. Bien, más allá de que sea o no cierto, ¿cómo se calcula eso? Si tengo una fábrica en Barcelona, cuyo principal cliente está en Segovia, le facturó mis ventas más el IVA. Luego es mi empresa la que, desde Barcelona, liquida el IVA a Hacienda. Pero ¿quién ha soportado en realidad el coste de ese IVA: yo que lo he pagado a Hacienda, o el segoviano que me lo ha pagado a mí? Por lo tanto, a la hora de elaborar esas famosas balanzas fiscales, ¿es justo que ese impuesto se lo impute Cataluña? Lo mismo vale a la inversa, por supuesto: El Corte Inglés vende en toda España pero tributa en Madrid. ¿Significa eso que la capital de España puede atribuirse todos los impuestos generados por esa empresa?

Con este argumento únicamente queremos llegar a la conclusión de que hablar de balanzas fiscales sin utilizar criterios políticos no es que sea injusto, es que es prácticamente imposible. Y sin embargo, buena parte de la argumentación nacionalista se basa en esta cuestión.

Si comparten nuestras inquietudes, les pedimos que difundan estos textos allí donde puedan ser efectivos.
Pueden enviar sus opiniones a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gracias por su paciencia y colaboración.

Tan solo les proponemos unos minutos de reflexión.





Més sobre balances fiscals

Catalunya aporta al tresor de l'estat molt més del que rep, s'ens diu. Bé, més enllà de que sigui cert o no, cóm es calcula aixó? Si tinc una fàbrica a Barcelona i el meu clinet principal és a Segovia, li facturo les meves vendes més l'IVA. Desprès és la meva empresa la que, des de Barcelona, liquida l'IVA a Hisenda. Però, qui ha soportat realment el cost d'aquest IVA: jo que l'he pagat a hisenda o el segovià que me l'ha pagat a mi? Aleshores, en el moment d'elaborar aquestes famoses balances fiscals, es just qu'aquest impost se l'imputi Catalunya? I a l'inrevès, per descomptat: El Corte Inglés vén a tot Espanya, però tributa a Madrid. Significa aixó que la capital d'Espanya pot atribuir-se tots els impostos generats per aquesta empresa?

Amb aquest argument només volem arrivar a la conclusió de que parlar de balances fiscals sense utilitzar criteris politics no és que sigui injust, es que és pràcticament impossible. I malgrat tot, bona part de l'argumentari nacionalista es basa en aquesta qüestió.


Si compartiu les nostres inquietuts, difoneu aquests textos allà on puguin ser efectius.

Podeu enviar les vostres opinions a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gràcies per la vostra paciència i col•laboració.

Us proposem només uns minuts de reflexió.

Sunday, May 07, 2006

¿Realmente Cataluña es víctima de un expolio fiscal? // Existeix veritablement un expoli fiscal?

A regañadientes o no, todos admitimos que es justo que el ciudadano que más gana pague más impuestos que uno que gana menos. Y nos parece igualmente lógico que si Alemania genera más riqueza aporte más a la Unión Europea que, por ejemplo, Grecia, que genera menos. Es más: un ciudadano “rico” con toda probabilidad recibe muy poco del Estado, porque no utilizará los servicios públicos de transporte, ni de sanidad, ni de educación,...

Si esos principios son lógicos, ¿por qué no han de ser aplicables a la relación entre Cataluña y el resto de España? Es decir, si Cataluña genera más riqueza que Extremadura ¿no es lógico que aporte al conjunto del Estado más que esta comunidad? ¿No se tratará más bien de que el nacionalismo quiere que los fondos de Cataluña se queden aquí porque no se considera vinculado al resto de España? Es legítimo, desde luego, pero ¿por qué no se nos dice directamente así y se intenta enmascarar con argumentos falsos? ¿Será tal vez porque la realidad (que los nacionalistas no desean compartir los recursos de Cataluña con otras zonas de España porque no se consideran españoles) es muy poco solidaria y tiene mala prensa, y queda mejor alegar el supuesto expolio?

Si comparten nuestras inquietudes, les pedimos que difundan estos textos allí donde puedan ser efectivos. También podríamos enviarlos a las direcciones de correo que nos pudieran facilitar.


Pueden enviar sus opiniones a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gracias por su paciencia y colaboración.

Tan solo les proponemos unos minutos de reflexión.








De bon grau o no, tots admetem que és just que el ciutadà que més guanya pagui més impostos que aquell que guanya menys. I ens sembla igualment lògic que si Alemanya genera més riquesa aporti més a l’Unió Europea que, per exemple, Grècia, qu’en genera menys. Més encara: un ciutadà “ric” amb tota probabilitat rep molt poc de l’estat, perquè no utilitzarà els serveis pùblics de transport, ni de sanitat, ni d’educació,...

Si aquests principis són lògics, per què no han de ser aplicables a la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya? És a dir, si Catalunya genera més riquesa qu’Extremadura, no és lògic qu’aporti al conjunt de l’estat més qu’aquesta comunitat? No serà més aviat que el nacionalisme vol que els diners de Catalunya es quedin aquí perque no es considera vinculat a Espanya? És legítim, ben segur, però perquè no es diu directament així i no s’intenta disfressar amb arguments falsos? Serà potser perquè la realitat (que els nacionalistes no desitgen compartir els recursos de Catalunya amb les altres zones d’Espanya perque no es consideren espanyols) és molt poc solidaria i té mala premsa, i queda més “elegant” al·legar un suposat expoli?


Si compartiu les nostres inquietuts, difoneu aquests textos allà on puguin ser efectius. També podem enviar-los nosaltres a les adreces de mail que ens faciliteu.

Podeu enviar les vostres opinions a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gràcies per la vostra paciència i col•laboració.

Us proposem només uns minuts de reflexió.

Thursday, May 04, 2006

¿Es una reforma? // És una reforma?

¿Es ésta realmente una simple reforma estatutaria? Eso es lo que nos dicen, y ésa es la tramitación que se le ha dado. Y sin embargo, ¿puede considerarse simple reforma un texto que pasa de 57 artículos a 223? Cuadruplicar el número de artículos de un texto no parece que razonablemente pueda denominarse reforma.

El tema tiene su importancia, por ejemplo porque la Constitución no contempla la posibilidad de crear nuevos estatutos, sino solo de reformarlos. Evidentemente, quienes lo redactan son quienes deciden cómo lo llaman, y lo han llamado reforma. Pero las cosas son lo que son, y esto no es una simple reforma: se asumen multitud de nuevas competencias, se diseña una política exterior de la Generalitat, se establece la participación decisiva de la Generalitat en las decisiones de la política española, se imponen nuevas obligaciones y se reconocen derechos que solo serán de aplicación a los ciudadanos catalanes,...

Esto no es una reforma estatutaria, se mire como se mire. Es más: se parece mucho más a una constitución de un estado independiente.

Si comparten nuestras inquietudes, les pedimos que difundan estos textos allí donde puedan ser efectivos. También podríamos enviarlos a las direcciones de correo que nos pudieran facilitar.


Pueden enviar sus opiniones a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gracias por su paciencia y colaboración.

Tan solo les proponemos unos minutos de reflexión.






És veritablement aquesta una simple reforma estatutària? Aixó és el qu’ens diuen, i aquesta és la tramitació que se li ha donat. I malgrat tot, pot considerar-se simple reforma un text que passa de 57 articles a 223? Quadruplicar el nombre d’articles no sembla que raonablement pugui denominar-se reforma.

El tema és important, per exemple perque la constitució no contempla la possibilitat de crear nous estatuts, sino tan sols de reformar-los. Evidentment, els qui el redacten són els qui decideixen com s’ha de dir, i li han dit reforma. Però les coses són el que són, però aixó no és una simple reforma: s’assumeixen multitud de noves competències, es dissenya una politica exterior de la Generalitat, s’estableix la participació decisiva de la Generalitat en les decisions de la politica espanyola, s’imposen noves obligacions i es reconeixen drets que nomès seran d’aplicació als ciutadans catalans,...

Aixó doncs no és una reforma estatutària, es miri com es miri. Més aviat se sembla molt més a una constitució d’un estat independent.


Si compartiu les nostres inquietuts, difoneu aquests textos allà on puguin ser efectius. També podem enviar-los nosaltres a les adreces de mail que ens faciliteu.


Podeu enviar les vostres opinions a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gràcies per la vostra paciència i col•laboració.

Us proposem només uns minuts de reflexió.

Tuesday, May 02, 2006

Y en realidad, ¿qué es una nación?/ I en realitat, què és una nació?

Llevamos meses escuchando a nuestros diputados debatiendo sobre el término nación. Parece que, tanto para los políticos de Barcelona como para los de Madrid, la definición de Cataluña como nación tiene una importancia trascendental. Para unos es indiscutible, innegociable, y para otros es nefasto y el principio del fin.

Y sin embargo, tras meses de debate, ¿sabe usted lo que es realmente una nación? ¿Se vería usted con ánimos de definirla? Es más, ¿podría usted asegurar que Cataluña es una nación y España no, o a la inversa? ¿Sería capaz de argumentar cualquiera de las dos posturas? ¿Piensa usted que éste es un tema fundamental para la buena marcha del país? Dicho de otra forma, ¿cree usted que la vida cotidiana de los ciudadanos catalanes será mejor o peor por el hecho de que un determinado texto legal califique o no a Cataluña como nación?

Si comparten nuestras inquietudes, les pedimos que difundan estos textos allí donde puedan ser efectivos. También podríamos enviarlos a las direcciones de correo que nos pudieran facilitar.

Si por el contrario no desean seguir recibiéndolos, por favor hagannos llegar un mail sin texto a la siguiente dirección: no_la_quiero_recibir@yahoo.es

Pueden enviar sus opiniones a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gracias por su paciencia y colaboración. Tan solo les proponemos unos minutos de reflexión.



I en realitat, què és una nació?

Portem mesos sentint els nostres diputats debatent sobre el terme nació. Sembla que, tant pels polítics de Barcelona com pels de Madrid, la definició de Catalunya com a nació té una importància trascendental. Per a uns és indiscutible, innegociable, i pels altres és nefast, el començament de la fí.

I malgrat tot, desprès de mesos de debat, sap vosté realment què és una nació? Es veuria amb cor de definir-la ? Més encara, podrieu assegurar que Catalunya és una nació i Espanya no, o a l'inrevès? Serieu capaç d'argumentar qualsevol de les dues postures? Creieu que és un tema fonamental per a la bona marxa del païs? Dit d'una altra manera, penseu que la vida quotidiana dels ciutadans catalans serà millor o pitjor pel fet qu'un determinat text legal qualifiqui o no Catalunya com a nació?

Si compartiu les nostres inquietuts, difoneu aquests textos allà on puguin ser efectius. També podem enviar-los nosaltres a les adreces de mail que ens faciliteu.

Si pel contrari no els desitjeu rebre, si us plau envieu-nos un mail sense text a la següent adreça: no_la_quiero_recibir@yahoo.es .


Podeu enviar les vostres opinions a: abre_los_ojos_2006@yahoo.es

Gràcies per la vostra paciència i col•laboració. Us proposem només uns minuts de reflexió.